Pel que fa a l’aplicació de les noves tecnologies a la literatura, com a tot arreu, n’hi ha detractors i defensors. Entre els primers podem trobar-hi José Saramago, el qual va afirmar que una llàgrima mai no podrà esborrallar un correu electrònic. De partidaris, no obstant això, n’hi ha molts més. Ara mateix, per exemple, em vénen al cap els membres d’Hermeneia (un grup de recerca de la UOC sobre literatura digital) o els autors de “L’oracle imminent”: Toni Ibàñez i Emma Piqué.

De Toni en sabem bastant. Filòsof, escriptor, traductor i professor de secundària, aquest lleidatà és, a més, un blocaire professional (si entenem l’adjectiu “professional” com a síntesi de la dedicació i el rigor amb què manté actiu el seu polèmic “Entrellum”). En canvi, d’Emma, no en sabem tantes coses. Només que també es mou pel món dels blogs i que acaba de ser mare, una maternitat que ha coincidit amb la publicació d’aquest llibre.

Guanyador del Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida 2006, “L’oracle imminent” és un llibre força original. Però no em refereixo pas a les escenes de sexe que s’hi descriuen amb pèls i senyals o al fet que hagi estat escrit a quatre mans, sinó més aviat a qüestions formals. I és que la primera cosa que sorprèn el lector són els mitjans que fan servir els protagonistes per comunicar-se entre si. I encara que a casa nostra ja s’han escrit i publicat relats que reprodueixen el llenguatge de les noves tecnologies, m’atreviria a dir que aquesta és, potser, la primera novel•la catalana escrita exclusivament en forma de correu electrònic, xat, blog, messenger i sms.

Un altre aspecte a tenir-ne en compte és el fons. Superficialment, “L’oracle imminent” narra les trobades cibersexuals que mantenen Vogelfrei i Mouchette, els nicks rere els quals s’amaguen els veritables protagonistes de la novel•la. Però a sota d’aquesta passió desenfrenada hi ha més coses. Encara que sembli contradictori, hi ha filosofia, hi ha amor, hi ha poesia, hi ha sinceritat. I també hi ha, segons la meva opinió, l’autèntic missatge del llibre: que la imaginació és una eina molt poderosa. Com Internet, tal com reconeix Mouchette quan diu que “a internet existeix tot”, la imaginació suposa la llibertat absoluta. I és que la imaginació, com la literatura, ens permet ser i fer allò que no gosaríem ser ni fer a cara descoberta. Com Mouchette i Vogelfrei, “la nova musa del segle XXI” i “el nou ciberpoeta maleït”.